Prorrateig de despeses segons el TEAC
La resolució del TEAC de data 22/04/2024 resolt quines despeses relacionades amb l’arrendament s’han de prorratejar i quines no.
Segons el seu criteri, el fet que els serveis de conservació i manteniment es duguin a terme de manera sistemàtica o periòdica, en lloc d'intervencions esporàdiques, no altera la consideració d'aquesta despesa com a despesa de conservació i/o reparació, que està exempta de prorrateig.
Així doncs resolt:
Conservació i Reparació:
Manteniment de piscina i jardí: Les factures corresponents a la conservació i manteniment de la piscina i el jardí de l'immoble s'admeten íntegrament. La periodicitat del servei no afecta al seu deducibilidad completa, ja que són necessaris per a mantenir l'ús normal
de l'immoble i evitar la seva deterioració.
Reparació de la caldera i fugides d'aigua: Factures relacionades amb la reparació de la caldera i fugides d'aigua també s'admeten completament, classificades com a despeses de conservació i reparació necessaris per a l'habitabilitat de l'immoble.
Desinfecció de formigues: Admès íntegrament, ja que és una despesa necessària per a mantenir l'immoble en condicions habitables.
Subministraments i Altres Despeses Proporcionals:
Subministrament d'internet: Les factures d'internet es dedueixen proporcionalment als dies que l'immoble va estar arrendat (2 dies de 365).
Subministraments de llum i aigua: Deduïbles en proporció al temps d'arrendament (2 dies de 365).
Assegurança de la llar: Proporcionalment deduïble segons els dies d'arrendament en 2017, excloent el temps de cobertura en 2018.
Neteja per a lloguer: Factures per neteja específica per a l'entrada de l'inquilí s'admeten íntegrament, ja que beneficien directament a l'arrendatari.
Automatització de les sancions: cal justificar la culpabilitat
En la venda de 2 immobles, una societat encarrega a la Notaria la gestió dels impostos. A les escriptures públiques de transmissió es va indicar que la notaria efectuaria la gestió del document en el Registre de la Propietat i l'Oficina Liquidadora, comprometent-se a realitzar les provisions de fons necessàries per al pagament d'honoraris notarials, registrals i liquidació dels impostos. La notaria va presentar les liquidacions d'ITPyAJD. La societat no va presentar l'IVA corresponent i va ser sancionada per l'Administració.
La demandant al·lega la manca de motivació de la sanció imposada.
El Tribunal Econòmic Administratiu Regional d’Andalusia va considerar que les sancions estaven motivades i que la culpabilitat es presumeix de la valoració conjunta de la prova.
El Tribunal Superior de Justícia destaca la manca de valoració adequada per part de l'Administració tributària i l'absència de culpabilitat en l'actuació de la demandant. Basa la seva decisió en una motivació insuficient dels acords sancionadors: L'Administració tributària no va proporcionar una motivació adequada per a les sancions imposades a la societat. Els acords sancionadors es van limitar a indicar que el contribuent va ometre la diligència exigible, sense respondre a les al·legacions exculpatòries presentades per la demandant.
La demandant va presentar diverses al·legacions exculpatòries, com el pagament de l'Impost sobre Transmissions Patrimonials (ITP) i la declaració-resum anual de l'IVA, que incloïa la transmissió dels immobles. A més, a les escriptures públiques de transmissió es va indicar que la notaria s'encarregaria de la gestió en el Registre de la Propietat i l'Oficina Liquidadora, comprometent-se a realitzar les provisions de fons necessàries.
El Tribunal va considerar que la conducta del contribuent no podia qualificar-se de culposa. El fet que la notaria, presumiblement coneixedora del dret tributari, hagi liquidat l'ITP en lloc de l'IVA, juntament amb el pagament de tributs i la inclusió de la transmissió en les declaracions de l'impost, indicaven que el contribuent va actuar amb la diligència deguda.
A causa de la manca de valoració adequada per part de l'Administració i a l'absència de prova de culpabilitat, el Tribunal va decidir anul·lar les sancions imposades a la societat.
Invalidada l'estimació indirecta per vendes en efectiu d'una perruqueria basada en les baixes transaccions en metàl·lic
La inspecció havia resolt que un percentatge de les vendes havien de ser en efectiu (un 31,79%) i que aquestes (en no constar a la comptabilitat) s’havien amagat. Aquesta estimació la va obtenir d’altres tres inspeccions fetes a Tarragona i corresponents resultats del sector.
Durant la inspecció es va informar que l’empresa havia traslladat als seus treballadors que no podien fer operacions en efectiu (amb motiu de furts que havien succeït), a més d’aportar una testifical conforme el software complia els requisits d’integritat i no manipulació de les factures emeses, entre altres contraindicis d’operacions en efectiu.
La sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de 19 de març de 2024 ha considerat que la inspecció tributària no pot aplicar el mètode d’estimació indirecta motivat en el baix percentatge de vendes en efectiu d’una perruqueria.
Zona de mercat residencial tensionat
El DOGC de 3 de juliol de 2024 va aprovar la resolució TER/2408/2024, d'1 de juliol, per la qual es declara una nova zona de mercat residencial tensionat formada per 131 municipis de Catalunya, d'acord amb la Llei estatal 12/2023, de 24 de maig, pel dret a l'habitatge (als efectes de la llei 12/2023, de 24 de maig).
Ara ja son 271 municipis:
Aiguafreda, Albinyana, Alcanar, Alcarràs, Alcover, l'Aldea, Almacelles, Alpicat, Altafulla, l'Ametlla de Mar, l'Ametlla del Vallès, l'Ampolla, Anglès, l'Arboç, Arbúcies, Artés, Artesa de Segre, Bagà, Begues, Begur, Bellpuig, Bellver de Cerdanya, Besalú, Bigues i Riells del Fai, la Bisbal del Penedès, les Borges Blanques, Breda, Cadaqués, Calaf, Calafell, Caldes de Malavella, Calonge i Sant Antoni, Canyelles, Cassà de la Selva, Castellet i la Gornal, Castellgalí, Castelló d'Empúries, Castell d'Aro, Platja d'Aro i S'Agaró, Castellterçol, Celrà, Centelles, Creixell, Cunit, Deltebre, Dosrius, l'Escala, l'Esquirol, Folgueroles, Fornells de la Selva, Gelida, Gironella, Hostalric, Linyola, Llançà, Lliçà d'Amunt, Lliçà de Vall, Maçanet de la Selva, Masquefa, Moià, Monistrol de Montserrat, Montblanc, Montbrió del Camp, Mont-roig del Camp, Móra d'Ebre, el Morell, Navàs, Òdena, Olèrdola, Olesa de Bonesvalls, Olivella, Pallejà, la Palma de Cervelló, Pals, Peralada, Piera, la Pobla de Montornès, el Pont de Suert, Ponts, Prats de Lluçanès, Puig-reig, la Ràpita, Riells i Viabrea, Riudarenes, Riudoms, Roda de Berà, Roda de Ter, Roses, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Esteve de Palautordera, Sant Feliu de Codines, Sant Hipòlit de Voltregà, Sant Jaume dels Domenys, Sant Jaume d'Enveja, Sant Joan de Vilatorrada, Sant Julià de Ramis, Sant Llorenç d'Hortons, Sant Llorenç Savall, Sant Martí Sarroca, Sant Pere de Riudebitlles, Sant Pere de Torelló, Sant Pere de Vilamajor, Sant Pere Pescador, Sant Quirze de Besora, Santa Bàrbara, Santa Coloma de Queralt, Santa Cristina d'Aro, Santa Eulàlia de Ronçana, Santa Maria de Palautordera, Santa Oliva, Santpedor, la Selva del Camp, la Sénia, Sentmenat, Seva, Sils, Súria, Taradell, Torrelles de Foix, Torroella de Montgrí, Tossa de Mar, Ulldecona, Vacarisses, Vallgorguina, Vidreres, Vielha e Mijaran, Viladecavalls, Vilafant, Vilanova del Vallès, Vilobí d'Onyar, Vinyols i els Arcs.
Es considera gran tenidor, de conformitat amb l'article 3.k) de la Llei 12/2023, també a la persona física o jurídica que sigui titular de cinc o més immobles urbans d'ús residencial ubicats dins la zona de mercat residencial tensionat declarada en l'apartat anterior.
Aplicar el límit màxim del preu de conformitat amb el sistema d'índex de preus de referència corresponent en els termes de l'article 17.7 de la Llei 29/1994, de 24 de novembre, d'arrendaments urbans, als contractes de lloguer d'immobles ubicats en la zona declarada mercat residencial tensionat sobre els quals no hagués estat vigent cap contracte d'arrendament d'habitatge en els darrers cinc anys.
El Ministeri ha de publicar una resolució que reculli la relació de les noves àrees de mercat residencial tensionat declarades pel Govern.
D’aquesta manera, aquests 131 municipis se sumaran als 140 que el Departament de Territori. A la primera relació de municipis, el Ministeri va trigar 7 mesos a publicar la resolució; per tant, hem de remarcar que, ara per ara, encara NO estan en vigor les noves àrees tensionades.
La importància (i dificultat) de preveure els impostos
L’Audiència Provincial de Barcelona ha permès que se li tornin les arres a qui volia comprar un solar, que finalment no va adquirir, perquè es feia tributar la operació per IVA.
FETS:
En data 31/08/2016 se subscriu compravenda amb pacte d’arres referides a un solar de Mataró.
Les arres satisfetes ascendien a14.200€.
Part venedora: una societat.
Part compradora: particular.
Preu de compra: 142.000€.
Hi ha clàusula específica que informa que les despeses i impostos aniran a càrrec del comprador, excepte IIVTNU.
Data límit operació de compra: 30/11/2016
El dia de la operació i davant notari, sorgeix el dubte sobre l’impost a aplicar a la venda, resultant (inicialment) que havia de ser IVA al tipus del 21% en comptes del 10% d’ITP.
Es donen uns dies per verificar la tributació de la operació.
Passats els dies, la compradora desisteix de la compra.
El venedor es queda les arres.
La compradora reclama les arres judicialment.
SENTÈNCIA:
L’Audiència Provincial resolt que cap de les parts va complir amb les seves obligacions per consumar el contracte en termini, per la qual cosa cap pot perdre les arres. La compradora va intentar complir, però no va insistir en l'atorgament; i la venedora es va absentar i no va aclarir qüestions tributàries. Com a conseqüència, es considera que la demandada (venedora) ha de retornar les arres, ja que la situació va ser causada per un imprevist no imputable exclusivament a cap de les parts.
Estafes i IRPF
La Direcció General de Tributs ha resolt que en el següent supòsit:
El 12/06/2022 una persona va ser víctima d'una estafa bancària (phishing) per un import de 9.999,99 €. Va presentar denúncia davant la Guàrdia Civil el 13/06/2022 i reclamació al banc el 20/06/2023. Després de múltiples reclamacions sense èxit, el 05/02/2024 va presentar demanda contra l'entitat bancària per responsabilitat i incompliment legal i/o contractual.
Com que l'estafa va ocórrer el 2022, no es pot imputar la pèrdua a l'IRPF de 2023, sinó al període impositiu de 2022, tal com estableix l'article 14.1.c) de la Llei de l'Impost.
Riscos de vendre participacions de societats no cotitzades
El Tribunal Econòmic-Administratiu Central (TEAC), en una recent resolució de 27/05/2024 ha desestimat el recurs contra la resolució del Tribunal Econòmic-Administratiu Regional de Catalunya (TEARC), que confirmava una liquidació per l'IRPF del 2009 amb una quota de 222.015,54 euros.
ANTECEDENTS DEL CAS:
El Sr. X va declarar una pèrdua patrimonial de 107.589,75 euros per la venda de participacions de XZ SL, que l'Agència Tributària (AEAT) va considerar incorrecta.
La Inspecció va determinar que el valor de transmissió havia de ser el valor teòric segons el balanç del 2008, resultant en un guany patrimonial de 966.158,99 euros.
El Sr. X va aportar informes pericials que la Inspecció va considerar insuficients per demostrar el valor de mercat declarat.
El reclamant defensa la validesa de la valoració inicial: El valor teòric de les participacions hauria de tenir en compte un deteriorament no comptabilitzat.
El TEAC confirma que el valor teòric ha de basar-se en el balanç sense correccions extracomptables, rebutjant l'argument del deteriorament no comptabilitzat. Desestima el recurs, confirmant la liquidació impugnada i rebutjant els arguments del reclamant.
Desenvolupant el punt referent al valor teòric:
El reclamant, defensa que el valor teòric de les participacions de XZ SL hauria de tenir en compte un deteriorament no comptabilitzat en el balanç de l'any 2008. El reclamant argumenta que aquest deteriorament és rellevant per a la determinació del valor real de les participacions transmeses.
Indica que, tot i que el deteriorament del crèdit que XZ SL tenia amb LM SL no està comptabilitzat, aquest deteriorament existeix i hauria de ser considerat en la valoració teòrica de les participacions.
El reclamant aporta documentació per provar l'existència del deteriorament, incloent informes pericials i altres documents que mostren que LM SL tenia un patrimoni net negatiu a 31/12/2008, cosa que justificaria el deteriorament del crèdit.
La finalitat de l'article 37.1.b) de la LIRPF és aconseguir una valoració que s'ajusti a la realitat econòmica, i per això, el deteriorament no comptabilitzat hauria de ser considerat per reflectir millor aquesta realitat.
Decisió del TEAC:
Rebuig de la correcció: El TEAC conclou que l'article 37.1.b) de la LIRPF conté una regla especial de valoració que no admet correccions no previstes explícitament per la norma. El valor teòric ha de ser el que resulta del balanç sense cap ajustament per deteriorament no comptabilitzat.
Aplicació de la regla objectiva: El TEAC reitera que, atès que el contribuent no ha provat que el valor de transmissió declarat es correspon amb el valor de mercat, s'ha d'aplicar la regla objectiva de valoració que preveu la norma, sense cap correcció.
A més, El TEAC considera que la justificació de la Inspecció sobre la inexistència del deteriorament no era necessària perquè la norma no permet ajustar el valor teòric basat en suposats errors en el balanç.
Per tot això, el TEAC rebutja l'argument del reclamant i confirma la valoració de la Inspecció sense tenir en compte el deteriorament no comptabilitzat.
Compatibilitat de la tributació per renda de les societats
Una recent sentència del Tribunal Suprem de 17/06/2024 ratifica que, durant l'interval que hi ha entre l'atorgament de l'escriptura de constitució d'una societat de responsabilitat limitada i la seva inscripció en el Registre Mercantil, no procedeix la subjecció de l'entitat a l'impost sobre societats sinó la subjecció dels seus socis al règim d'atribució de rendes en l'IRPF. Això, fins i tot, si abans de la data del meritament ja s'ha causat l'assentament de presentació i la inscripció es produeix amb posterioritat a aquesta data.
El cas d'objecte de tractament corresponia a una constitució d’una SL davant notari de data 30/06/2014. Es va sol·licitar inscripció al Registre Mercantil en data 16/12/2014 i va ser inscrita el 2015 (retrotraient l’eficàcia de la inscripció a la data de l’assentament de presentació).
La tributació de les rendes obtingudes per la societat l’any 2014 correspon als socis per IRPF.
Pròrroga de mesures per afrontar els efectes dels conflictes a Ucraïna i Orient Pròxim i noves mesures en matèria fiscal, energètica i social
Al BOE de data 27/06/2024 va sortir publicat el Reial decret llei 4/2024, de 26 de juny, pel qual es prorroguen determinades mesures per afrontar les conseqüències econòmiques i socials derivades dels conflictes a Ucraïna i Orient Pròxim i s’adopten mesures urgents en matèria fiscal, energètica i social.
Entre les noves mesures fiscals cal destacar les següents:
REDUCCIÓ DE L'IVA DELS ALIMENTS:
Es manté la reducció de l'IVA dels aliments bàsics, quedant en el 0% en el cas de la llet, el pa, les farines, les fruites, les verdures, hortalisses, llegums, cereals, els formatges o els ous; a més, l'oli d'oliva també passarà a tributar al 0%.
Es modifica la Llei de l'IVA per incloure l'oli d'oliva entre els aliments bàsics, de manera que tributarà posteriorment i de manera permanent, al tipus superreduït (4%).
Les reduccions de l'IVA dels aliments passaran per dues fases fins a recuperar els seus gravàmens normals:
De l'1 de juliol i fins al 30 de setembre es mantindran els tipus del 0% i 5%.
A partir de l'1 d'octubre i fins al 31 de desembre el tipus del 0% dels aliments bàsics se situarà en el 2% i el del 5% en el 7,5%.
INCENTIUS PER AFAVORIR LA MOBILITAT ELÈCTRICA
Per afavorir la mobilitat elèctrica s'estableix la llibertat d'amortització en vehicles nous FCV, FCHV, BEV, REEV o PHEV (annex II del Reglament General de Vehicles) i en noves infraestructures de recàrrega, tant per als contribuents de l'Impost sobre Societats com per als contribuents de l'IRPF que desenvolupin activitats econòmiques a les quals afectin vehicles i instal·lacions de recàrrega.
ELEVACIÓ DEL MÍNIM EXEMPT DE L'IRPF
El mínim exempt de l'IRPF passa de 15.000 a 15.876 euros anuals.
Tenir present també, el recàrrec d’equivalència.
Artículo 1. Tipo impositivo aplicable temporalmente del Impuesto sobre el Valor Añadido a determinadas entregas, importaciones y adquisiciones intracomunitarias de alimentos, así como a efectos del recargo de equivalencia.
Uno. Con efectos desde el 1 de julio de 2024 y vigencia hasta el 30 de septiembre de 2024:
- Se aplicará el tipo del 5 por ciento del Impuesto sobre el Valor Añadido a las entregas, importaciones y adquisiciones intracomunitarias de los siguientes productos:
- a) Los aceites de semillas.
- b) Las pastas alimenticias.
El tipo del recargo de equivalencia aplicable a estas operaciones será del 0,62 por ciento.
- Se aplicará el tipo del 0 por ciento del Impuesto sobre el Valor Añadido a las entregas, importaciones y adquisiciones intracomunitarias de los siguientes productos:
- a) El pan común, así como la masa de pan común congelada y el pan común congelado destinados exclusivamente a la elaboración del pan común.
- b) Las harinas panificables.
- c) Los siguientes tipos de leche producida por cualquier especie animal: natural, certificada, pasterizada, concentrada, desnatada, esterilizada, UHT, evaporada y en polvo.
- d) Los quesos.
- e) Los huevos.
- f) Las frutas, verduras, hortalizas, legumbres, tubérculos y cereales, que tengan la condición de productos naturales de acuerdo con el Código Alimentario y las disposiciones dictadas para su desarrollo.
- g) Los aceites de oliva.
El tipo del recargo de equivalencia aplicable a estas operaciones será del 0 por ciento.
Dos. Con efectos desde el 1 de octubre de 2024 y vigencia hasta el 31 de diciembre de 2024:
- Se aplicará el tipo del 7,5 por ciento del Impuesto sobre el Valor Añadido a las entregas, importaciones y adquisiciones intracomunitarias de los siguientes productos:
- a) Los aceites de semillas.
- b) Las pastas alimenticias.
El tipo del recargo de equivalencia aplicable a estas operaciones será del 1 por ciento.
- Se aplicará el tipo del 2 por ciento del Impuesto sobre el Valor Añadido a las entregas, importaciones y adquisiciones intracomunitarias de los siguientes productos:
- a) El pan común, así como la masa de pan común congelada y el pan común congelado destinados exclusivamente a la elaboración del pan común.
- b) Las harinas panificables.
- c) Los siguientes tipos de leche producida por cualquier especie animal: natural, certificada, pasterizada, concentrada, desnatada, esterilizada, UHT, evaporada y en polvo.
- d) Los quesos.
- e) Los huevos.
- f) Las frutas, verduras, hortalizas, legumbres, tubérculos y cereales, que tengan la condición de productos naturales de acuerdo con el Código Alimentario y las disposiciones dictadas para su desarrollo.
- g) Los aceites de oliva.
El tipo del recargo de equivalencia aplicable a estas operaciones será del 0,26 por ciento.
Tres. Las reducciones del tipo impositivo referidas en los apartados anteriores beneficiarán íntegramente al consumidor, sin que, por tanto, el importe de la reducción pueda dedicarse total o parcialmente a incrementar el margen de beneficio empresarial con el consiguiente aumento de los precios en la cadena de producción, distribución o consumo de los productos, sin perjuicio de los compromisos adicionales que asuman y publiciten los sectores afectados, por responsabilidad social.
La efectividad de esta medida se verificará mediante un sistema de seguimiento de la evolución de los precios, independientemente de las actuaciones que corresponda realizar a la Comisión Nacional de los Mercados y de la Competencia en el ámbito de sus competencias.
Inversions en vehicles i infraestructures de recàrregues: IRPF i IS
IMPOST SOBRE LA RENDA DE LES PERSONES FISIQUES
La Disposició Addicional 59ª de la Llei de l'Impost sobre la renda de les persones físiques permet la llibertat d'amortització per a determinats vehicles i noves infraestructures de recàrrega (les que s’informen a la DA 18ª de la Llei de l’Impost sobre Societats).
Això significa que els contribuents que utilitzin aquests actius per la seva activitat econòmica podran aplicar aquesta llibertat d'amortització, independentment del mètode de determinació del seu rendiment net.
La contrapartida serà que, quan es venguin aquests vehicles o instal·lacions de recàrrega que hagin utilitzat aquesta llibertat d'amortització, per calcular la plusvàlua o minusvàlua, no es reduirà el valor d'adquisició pel valor de les amortitzacions deduïdes fiscalment que superin les que haurien estat deduïbles si no s'hagués aplicat aquesta llibertat.
Aquest excés es considerarà rendiment íntegre de l'activitat econòmica el període impositiu en què es realitzi la venda, independentment del mètode de determinació del rendiment. Això suposarà que el guany tributarà a la base general (tipus marginal de fins el 50%), a diferència d’una operació normal, quin guany tributaria a la base de l’estalvi (al tipus màxim del 28%).
Exemple:
Valor d'adquisició original: 40.000€.
Preu de venda dos anys després: 30.000€.
SENSE LLIBERTAT D’AMORTITZACIO:
En una situació normal (sense llibertat d'amortització), si s'hagués aplicat una amortització lineal del 16%, només una part del valor del vehicle s'hauria deduït fins al moment de la venda, en l’exemple, 12.800€.
En aquest cas, la plusvàlua seria:
Valor comptable després de l'amortització: 40.000€ - 12.800€ = 27.200€
Preu de venda: 30.000€
Guany patrimonial: 30.000€ - 27.200€ = 2.800€ (a tributar a la base de l’estalvi).
AMB LLIBERTAT D’AMORTITZACIÓ:
Com que s'ha aplicat la llibertat d'amortització, no es minora el valor d'adquisició pels 40.000€ amortitzats.
Es considerarà com a rendiment íntegre de l'activitat econòmica l'excés d'amortització deduïda, això és 27.200€ (40.000€ -12.800€) el període impositiu de la venda.
Es considerarà com a guany patrimonial a tributar a la base de l’estalvi 2.800€ (30.000€-27.200€).
COMPTE!!! Es important tenir present que l’afectació a l’activitat d’un vehicle nou és incompatible amb la deducció prevista a la llei de l’IRPF prevista a la Disposició adicional 58ª.
IMPOST SOBRE SOCIETATS
La Disposició Adicional 18ª de la Llei de l’Impost sobre societats substitueix l’amortització accelerada, permetent la llibertat d'amortització per a determinats vehicles nous i noves infraestructures de recàrrega de vehicles elèctrics, sempre que estiguin efectes a activitats econòmiques i entrin en funcionament durant els anys 2024 i 2025.
Vehicles nous: Els vehicles inclosos són els FCV, FCHV, BEV, REEV o PHEV, segons la definició de l'annex II del Reglament General de Vehicles.
Infraestructures de recàrrega: Les noves infraestructures de recàrrega poden ser de potència normal o alta, segons la Directiva 2014/94/UE.
Requisits per aplicar la llibertat d'amortització:
Presentar la documentació tècnica necessària (Projecte o Memòria) segons el Reial decret 842/2002, elaborada per un instal·lador autoritzat i registrat al Registre Integrat Industrial.
Obtenir el certificat d'instal·lació elèctrica verificat per la Comunitat Autònoma competent.
