Es poden fer inspeccions d'hisenda sorpresa?
Recentment, han sortit publicades, als mitjans de comunicació, notícies com aquesta:
La notícia informa de titulars com:
L’avís de la inspecció ha de ser previ a l’entrada en el domicili.
El TS reitera que encara que existeixi consentiment del mateix interessat.
S’exigeix que prèviament s’hagi obert un procediment inspector.
Si ve aquests titulars podrien ser certs, cal posar-los en context. Són mitges veritats. Poden convèncer més fàcilment pel missatge que donen, però al final només acaben perjudicant o confonent al lector perquè no s’aprofundeix en l’assumpte.
Per què són mitges veritats? Bàsicament per dos motius:
JA EXISTEIX UNA NOVA NORMATIVA:
Els pronunciaments del Tribunal Suprem que indica la notícia, efectivament són recents, de juliol de 2024, però ho són respecte a una entrada i registres a les quals corresponia aplicar una normativa que ja ha estat modificada.
Avui dia és important tenir en compte que les entrades i registres per part de la inspecció tributària es poden portar a terme, inclús sense necessitat de prèvia comunicació de la inspecció a l’interessat. Així es va legislar l’any 2021 (fruit d’alguns pronunciaments jurisprudencials del Tribunal Suprem que exigien aquest requisit), modificant els articles 113 i 142 de la Llei General Tributària i art. 8.6 de la Llei de jurisdicció contenciosa administrativa. Hi ha qui discuteix sobre el rang de la norma que va provocar aquests canvis (llei ordinària versus llei orgànica), però en qualsevol cas, el canvi ja és operatiu.
En aquest sentit, la notícia fa referència a pronunciaments aplicables a la normativa anterior, i per tant la seva rellevància és limitada.
CONSEQÜÈNCIES DE L’INCOMPLIMENT DE L’AVÍS PREVI:
En segon lloc, els pronunciaments del Tribunal Suprem, tot i que acaben resolent que cal comunicar prèviament de la inspecció al contribuent (ja sigui amb autorització judicial o amb consentiment de l’interessat), també informen que la documentació i dades obtingudes en una entrada i registre per part de la inspecció feta incorrectament – per no haver avisat prèviament, exigència aplicable a la normativa anterior – poden ser validades i tingudes en compte si no es vulnera el dret fonamental a un procés amb totes les garanties.
Textualment es diu:
Custòdia compartida i tributació conjunta
Es planteja el cas de qui dels dos progenitors té dret a aplicar la tributació conjunta amb els fills menors d’edat quan, estan separats i en règim de custòdia compartida, no es posen d’acord. Aquesta es tradueix en una reducció de 2.150€
La recent resolució del TEAC, i fruit de vàries resolucions de Tribunals Econòmics Administratius Regionals exposa dues solucions alternatives per a la reducció fiscal en casos de custòdia compartida després d’un divorci.
La primera solució proposa que cadascun dels excònjuges es pugui aplicar la meitat de la reducció fiscal, és a dir, 1.075 euros cadascun, mantenint la tributació individual per a ambdós. Aquesta solució es considera més justa per diversos motius, incloent el benefici fiscal reduït, les raons d’equitat, i el prorrateig ja contemplat per la llei per a altres reduccions.
La segona solució suggereix permetre als excònjuges acollir-se a la tributació conjunta, tot i la impossibilitat actual de formar part de dues unitats familiars simultàniament, i que cadascun pugui aplicar-se la meitat de la reducció. Aquesta segona opció és proposada pel Consell per a la Defensa del Contribuent.
No obstant això, aquestes solucions requereixen una reforma legislativa, ja que el Tribunal no pot aplicar-les amb la normativa vigent. Així, en absència d’acord mutu, els excònjuges amb custòdia compartida han de seguir amb la tributació individual.
Retribució en espècie: subministraments
La consulta tributària V1201-24, planteja el cas d’un treballador per compte aliè, que gaudeix com a retribució en espècie d’un habitatge, propietat de l’empresa (quina retribució es valora conforme a l’article 43.1.1º.a) de la Llei 35/200). Es pregunta si els subministraments de llum i gas podrien estar compresos en el càlcul de la retribució en espècie prevista a la llei de l’IRPF o cal afegir aquests consums com a més retribució.
Segons el criteri de l’AEAT, els consums de llum i gas, quan es puguin determinar de manera individualitzada respecte a l’habitatge, no es troben compresos en la valoració del rendiment del treball en espècie per l’ús de l’habitatge propietat del pagador. Per tant, aquests consums, assumits pel pagador, constitueixen un rendiment addicional del treball per a l’empleat.
Rescat del pla de pensions l'any 2025
Si es van fer aportacions al pla de pensions abans de l’1 de gener de 2016, recorda que l’any vinent es podran recuperar.
Rescat de plans de pensions
Actualment, es poden rescatar els drets consolidats dels seus plans de pensions -és a dir, les aportacions realitzades més els rendiments- no només per jubilació, sinó també en cas d’incapacitat, gran dependència o dependència severa, atur de llarga durada, malaltia greu o defunció (en aquest darrer cas, el pla pot ser rescatat per les persones que vostè hagi designat com a beneficiàries).
Transcurs de deu anys
Doncs bé, a partir de l’any vinent (any 2025) també podrà efectuar aquest rescat si han transcorregut deu anys des de cada aportació. A aquests efectes:
Els drets consolidats que derivin d’aportacions realitzades el 2015 i anys anteriors podrà retirar-los a partir del 2025.
Els drets derivats d’aportacions efectuades a partir del 2016 podrà retirar-los una vegada transcorreguts deu anys des de l’aportació. Així, per exemple, el 2027 podrà retirar les aportacions realitzades el 2017 (i en anys anteriors).
Planificació
Si el 2025 es recuperen aportacions del 2015 i d’anys anteriors, planifiqui el seu cobrament per minimitzar el cost fiscal.
El requisit de la principal font de renda en l'impost sobre successions
Una recent resolució del TEAC de 30/05/2024 tracta el següent assumpte referent a l’impost sobre successions, concretament, la valoració del compliment del requisit legal de la principal font de renda del causant pel que fa a l’any que s’ha de prendre en consideració per a la comprovació dels requisits
Estableix com a criteri que, en aplicació de la doctrina continguda en la Sentència del Tribunal Suprem de 19 de novembre de 2020, nº 1566/2020, rec. 420/2018, a efectes de comprovar si l’activitat econòmica desenvolupada pel causant constituïa la seva principal font de renda com a requisit exigit per al gaudi de la reducció prevista a l’article 20.2.c) LISD, el criteri general conforme l’any en què s’han de prendre en consideració els rendiments obtinguts per tal activitat és el de la defunció, és a dir, el del meritament de l’ISD, no significa que no pugui i, de fet, hagi de ser modulat o precisat en atenció a criteris de justícia i davant la manca de previsió legal, sempre que concorrin circumstàncies excepcionals:
(a) que es tracti d’una activitat, com per exemple l’agrícola, que per la seva pròpia naturalesa, no sigui susceptible de generar beneficis fins al segon semestre de l’any, i
(b) a més, que s’hagi acreditat suficientment que en els exercicis anteriors aquesta activitat econòmica era la principal font de renda del causant.
Al cas objecte de litigi es resolt informant que en aquest cas, l’any en què s’han de prendre en consideració els rendiments obtinguts per l’activitat agrícola és l’immediatament anterior al de la defunció.
Inversions i millores vs. preparacions i conservació
El TEAC, en resolució de 27/05/2024 segueix resolent conflictes per diferenciar el que serien obres de conservació i reparació, vers les obres d’inversió i millores.
La distinció és important perquè les primeres NO permeten incrementar el valor d’adquisició de l’immoble.
El TEAC fuig de conceptes globals tals com “reforma”, “reforma integral”. S’ha d’estudiar cas per cas.
El TEAC accepta aquelles obres que s’adiguin al concepte de rehabilitació de l’IVA (art. 20.Ú.22.B Llei de l’IVA).
La simple reordenació de l'espai disponible no es pot, en principi, qualificar de millora; aquesta reordenació amb supressió o ampliació d'estances respon a les necessitats, conveniències, gustos, subjectivitat de qui les realitza, sense que impliqui un augment de la productivitat associada a l'immoble. El mateix es pot dir d'afirmacions com "modernització" de l'immoble, etc.El contribuent va informar un valor d’adquisició de 515.497,70€ (295.000 compra + 220.497,70€ millores), amb la corresponent venda de 550.000€. A la declaració es va informar la data d’adquisició de 2011 i la de millora de 2012 (tot i que les obres finalitzen el 2014). La transmissió es va produir el 2018.
Inicialment, la Oficina Nacional de Gestió Tributària (ONGT) va determinar que el contribuent no havia acreditat correctament les inversions o millores declarades en l'immoble, considerant que es tractaven de simples obres de conservació i reparació. La ONGT va establir una quota a pagar de 31.950 euros, en lloc de la devolució de 9.944,56 euros sol·licitada pel contribuent.
En aquest cas, el Tribunal Econòmic-Administratiu Central (TEAC) ha resolt parcialment a favor del contribuent en la seva reclamació contra una liquidació provisional de l'Impost sobre la Renda de No Residents (IRNR), corresponent a l'exercici 2018.
El reclamant va presentar diverses proves documentals:
- Contracte i pressupost del projecte d'obres (no factures, tot i que es despren de la resolució que semblaria que s’aporten en fase de reclamació al TEAC). Es descriuen, entre les actuacions a fer: demolició de mur de càrrega, encairat per al fossat de l’ascensor, excavació en rasa per a l'execució de la fonamentació del mur de l'ascensor, escomeses de xarxa general, aire condicionat, ascensor hidràulic, depuradora piscina…
- Factures d’arquitecte i arquitecte tècnic.
- Informes de valoració intermitja dels taxadors, especialment rellevants a judici del TEAC perquè revelen un augment de la productivitat de l’immoble.
- Certificats de valoració.
- Taxacions i altres documents per justificar que les obres realitzades eren inversions i millores substancials, com la instal·lació d'un ascensor, una piscina i un sistema de climatització, entre d'altres.
L’administració informa que no consten mitjans de pagament (el contribuent va informar a l’expedient que fessin les consultes a l’entitat bancària perquè ell ja no era client), tampoc consten imputacions al contribuent a la declaració model 347 de l’empresa constructora. Tampoc consta ampliació de l’habitatge ni instal·lació de nou immobilitzat, ni de noves estances.
ARGUMENTACIÓ DEL TEAC
El TEAC indica on correspon trobar l’origen dels conceptes:
MANTENIMENT I REPARACIO (art. 13.1.a) del reglament IRPF: que son els que permeten mantenir l’estat dels béns, contribuint a mantenir la vida útil de l’immoble:
Els efectuats regularment per mantenir l’ús normal dels béns (pintar, arrebossar, reparar instal·lacions)
Els de substitució d’elements, com instal·lacions de calefacció, ascensor, portes de seguretat o altres.
Es manté un actiu en bones condicions de funcionament, conservant la seva capacitat productiva, gràcies a les intervencions de reparació d'elements existents que no requereixen ser substituïts o substituint un element existent que, no sent susceptible de reparació o estant obsolet, requereix el seu reemplaçament per un de nou, mantenint el seu destí i capacitat productiva.
Fa remissió a consultes vinculants per recordar que son despeses de manteniment:
Substitució del quadre antic d'electricitat
Substitució de finestres antigues
Substitució de canonades antigues i griferia
Enrajolat i pavimentació del bany i cuina
Substitució del parquet desgastat i col·locació de nous sòcols
Reparació de portes
Pintura
Retirada de runa a l'abocador
Neteja final de l'oficina
Substitució del paviment vell
Substitució de màquines d'aire condicionat
Obres en la xarxa de sanejament i en l'enllaç amb la xarxa general, degut al seu mal estat
Col·locació de tarima flotant en tota la vivenda
Revestiment amb fris de fusta en algunes parets
Remodelació completa de banys i cuina
Instal·lació de nou quadre elèctric
Eliminació del gotelé i pintat de parets
INVERSIONS i MILLORES no gaudeixen d’una definició concreta. S’han d’entendre, diu el TEAC com autèntiques inversions que, bé augmenten la seva vida útil, bé l’habitabilitat de l’immoble, o l’extensió o capacitat en altres tipus de béns. Es remet novament a la resolució d’1 de març de 2013 de l’ICAC:
L'«ampliació» consisteix en un procés mitjançant el qual s'incorporen nous elements a un immobilitzat, obtenint com a conseqüència una major capacitat productiva.
S'entén per «millora» el conjunt d'activitats mitjançant les quals es produeix una alteració en un element de l'immobilitzat, augmentant la seva anterior eficiència productiva.
Els criteris de valoració aplicables en els processos descrits seran els següents:
- Perquè es puguin imputar com a major valor de l'immobilitzat els costos d'una ampliació o millora, s'hauran de produir una o diverses de les conseqüències següents:
- Augment de la seva capacitat de producció,
- Millora substancial en la seva productivitat, o
- Allargament de la vida útil estimada de l'actiu.
L'ampliació o millora implica que s'implanta alguna dotació prèviament inexistent, o es realitzen intervencions estructurals d'envergadura tal que suposen un allargament de la seva vida útil o un augment substancial de la seva eficàcia productiva.
Aplicat al cas d'immobles, això es produiria clarament en el cas d'un augment de la seva superfície construïda, incorporant nous elements estructurals. També en la incorporació d'elements, instal·lacions noves, prèviament inexistents.
Actuacions que poden suposar un augment constatable del preu de venda o increment de l’import de la renda o lloguer.
Fa remissió a consultes vinculants per recordar que son inversions i millores:
Constitueixen una inversió o millora, i no una despesa deduïble, les següents obres quan s'instal·len per primera vegada i no existien anteriorment:
Instal·lació de calefacció.
Instal·lació d'un ascensor.
Instal·lació de portes de seguretat.
Altres instal·lacions similars.
Nota: Quan aquestes instal·lacions ja existeixen i és necessari substituir-les per raons de manteniment de l'ús normal, aquestes substitucions no es consideren millores, sinó despeses deduïbles.
Després de revisar les proves, el TEAC va reconèixer que les obres justificades pel reclamant, per un import total de 161.097,24 euros més IVA, podien ser considerades com a millores. En conseqüència, va estimar parcialment la reclamació, ajustant el valor d'adquisició de l'immoble en aquesta quantitat, però no en els 220.497,70 euros inicialment declarats pel contribuent. El contribuent només podia justificar la quantia que accepta el TEAC.
Aquesta resolució destaca la importància de proporcionar proves sòlides i detallades per acreditar les inversions i millores realitzades en els immobles, i pot servir com a referència per a futurs casos similars.
A la resolució del Tribunal Econòmic-Administratiu Central (TEAC), les obres que han estat acceptades com a millores inclouen:
Instal·lació d'un ascensor interior: Considerada una millora ja que aporta accessibilitat a la vivenda.
Instal·lació d'una piscina a la coberta de l’habitatge: També considerada una millora pel valor afegit a l'immoble.
Instal·lació d'un sistema de climatització: Aquesta millora contribueix a augmentar la confortabilitat i l'eficiència energètica de la vivenda. S’ha de poder acreditar amb certificats d’eficiència energètica.
Reforma de tota la carpinteria metàl·lica: Qualificada com una millora per millorar l'eficiència energètica de l'immoble.
Eliminació de murs per dotar l’habitatge de major habitabilitat: Considerada una millora que augmenta l'espai útil i la funcionalitat de la vivenda.
Exempcions a l'impost sobre el valor afegit
El Tribunal Suprem, en sentència de 27 de juny de 2024, ha confirmat l'obligació de pagar més d’1 milió d’euros a un Col·legi Professional de Farmacèutics en entendre subjectes a IVA i no exempts a l’Impost sobre Societats els serveis de facturació prestats per l’esmentada entitat a alguns dels seus col·legiats.
El Tribunal Suprem resolt que no s'aplica l'exempció regulada en l'article 20. Un 12è LIVA als serveis de facturació a una administració sanitària, relatius a les prestacions o dispensacions realitzades per les oficines de farmàcia als beneficiaris de la Seguretat Social, prestats per un col·legi professional a determinats col·legiats, titulars de les citades oficines, que resulten obligats al pagament d'una quota variable per aquests serveis.
Accés a la sentència del Tribunal Suprem
Modificació del RD 2064/1995 art.44 i 46
Modificacions importants al procediment de regularització de quotes del RETA
Amb vigència a partir de l'1 d'agost de 2024, s'han introduït modificacions importants en el procediment de regularització de quotes a la Seguretat Social per als treballadors per compte propi (autònoms). Aquestes modificacions s’han considerat necessàries després de la implantació del nou sistema de cotització per als treballadors autònoms.
Les principals novetats inclouen:
- Determinació de la base aplicable en casos d'altes presentades fora de termini i en períodes inclosos en actes de liquidació per manca d'alta promogudes per la Inspecció de Treball i Seguretat Social (ITSS).
- Càlcul de la quota de Seguretat Social resultant del procediment de regularització, tenint en compte no només els rendiments derivats de les activitats econòmiques, empresarials o professionals del treballador autònom, sinó també altres circumstàncies concurrents que poden ser determinants de la quantia de la quota.
- les possibles modificacions en la classificació econòmica de l'activitat exercida pel treballador autònom;
- les actualitzacions de la data d'alta o baixa del treballador;
- La seva inclusió en una tipologia específica de treballador autònom que implica una base de cotització concreta o l'aplicació de bonificacions específiques a la cotització.
- Establiment del procediment per a la regularització anual de rendiments en situacions específiques com a treballadors autònoms que simultaniegin l'activitat al RETA i al Grup I del RETM, treballadors autònoms artistes amb baixos rendiments, i treballadors autònoms dedicats a la venda ambulant, així com els socis treballadors de les cooperatives de treball associat.
Estafes i IRPF
A continuació s’adjunta un resum de la informació provinent de l’AEAT per el cas de contribuents que pateixen algun tipus d’estafa online, i la seva relació amb l’IRPF:
Es el cas d'una estafa en una aplicació d'internet a través de la qual es van realitzar compres. S’ha presentat denúncia davant la Policia Nacional. Es consulta si és viable declarar aquesta pèrdua patrimonial.
Resposta
Quan sigui possible identificar l'autor de l'estafa l'import defraudat no dona lloc a una pèrdua patrimonial, ja que en principi es considera existent un dret de crèdit enfront de l'estafador, per la qual cosa s'aplicarà l'article 14.2.k) de la Llei de l'IRPF, i la pèrdua serà imputable a l'exercici en què es compleixi el termini d'un any des de l'inici del procediment judicial destinat a l'execució del crèdit.
Quan no sigui possible identificar l'autor de l'estafa l'import defraudat constituirà una pèrdua patrimonial en la mesura que no es pugui determinar l'existència d'un dret de crèdit contra l'estafador per desconèixer la seva identitat. No obstant això, la pèrdua només es pot declarar quan quedi justificada tant l'existència de la compra com la quantia defraudada, i per l'import no cobert per cap assegurança, corresponent als òrgans de gestió i inspecció la valoració de les proves que s'aportin. S'imputa al període impositiu en què es produeix l'estafa.
Autoliquidacions rectificatives
Està en fase de tramitació el projecte d'ordre per la qual es modifica l'orde eha/3786/2008, de 29 de desembre, per la qual s'aproven els models d’IVA que preveuen les rectificacions d’autoliquidacions.
S’introdueix la possibilitat d'establir un sistema únic per a la correcció de les autoliquidacions, regulant amb aquesta finalitat la nova figura de l'autoliquidació rectificativa.
Aquesta nova figura substituirà l'actual sistema dual d'autoliquidació complementària i sol·licitud de rectificació. D'aquesta manera, mitjançant la presentació d'una autoliquidació rectificativa l'obligat tributari, podrà rectificar, completar o modificar l'autoliquidació presentada amb anterioritat, amb independència del resultat d'aquesta, sense necessitat d'esperar, en el cas de sol·licitud de rectificació, una resolució administrativa.
Es preveu la seva aplicació a partir de l’octubre:
- En el cas de subjectes passius amb període de liquidació mensual, s'aplicaria per primera vegada a l'autoliquidació de setembre de 2024.
- En el cas de subjectes passius amb període de liquidació trimestral, s'aplicaria per primera vegada a l'autoliquidació del tercer trimestre de 2024.
Amb aquesta finalitat, l’ordre introdueix en el citat model a més de les necessàries caselles per identificar l'autoliquidació rectificativa i, si és el cas, les causes que la motiven, dues noves caselles.
CASELLA 108 quan es tracta d'una discrepància de criteri administratiu. Aquesta solució tranquil·litza tots aquells que preveien, en l’autoliquidació rectificativa, una automatització del sistema de devolució amb el risc de sanció, de ser el cas que aquesta posteriorment fos comprovada.
CASELLA 111 que permet diferenciar la devolució associada a una devolució d'ingressos indeguts.
